Primer dia de l'any, primera entrada del blog

Avui és el primer dia de l'any 2014 i, com tothom, tenim molts propòsits. Per començar, ja tenim decidida la volta al món, més que res, el propòsit és que surti tot bé i puguem complir els nostres objectius. De moment, ja tenim la majoria dels vols comprats, només estem pendent de la confirmació d'un enllaç i hem de comprar l'últim vol de tornada a casa. A banda d'això, tot controlat. 

Tot i que no he entès mai aquesta fal·lera per deixar enrere un any i començar-ne un de nou, he de dir que jo també m'he deixat endur i aquesta nit no he pogut dormir, pensant que cada cop s'aproxima més el moment d'iniciar aquest viatge tan especial. Ja us anirem informant.

Bon any nou a tothom!

Idea inicial i idea final

El fet de fer un viatge al voltant del món ha estat la idea del Jordi. A tots dos ens ha agradat sempre viatjar i ho hem fet regularment des que ens vam conèixer, però un viatge d'aquestes dimensions no l'hem fet mai.

Tot i això, sí que hem fet viatges de més d'un mes a un sol país. També vam anar a viure a Londres durant una mica més d'un any sense saber ben bé què ens esperava i va sortir tot rodó (jo encara hi seria), però aquest cop és diferent, anem a llocs desconeguts i llunyans sense saber a què ens atindrem.

La idea inicial era fer la volta al món en un any, prendre'ns un any sabàtic, però a mi aquesta opció em feia por i finalment vam decidir fer-la en un estiu.

Resumint, així quedarà el nostre recorregut, que ja us avanço que serà una mica boig (ja us ho contarem):

La idea inicial era Auckland (New Zealand) en lloc de Honolulu. Però vam desistir perquè no era la millor època de l'any per anar a fer activitats a l'aire lliure. Haurem de fer un altre viatge a Austràlia i Nova Zelanda més endavant...

També teníem pensat anar a San Francisco-Las Vegas-Los Angeles per anar a visitar la meva "família" nord-americana, els Fleckenstein (em van acollir durant dos estius a casa seva a Simi Valley per aprendre anglès), però finalment anirem a Bogotá (on també hi tenim un conegut, el Dani). Ja anirem a veure la Lígia i en James en un altre moment.

Comprem els bitllets d'avió

L'adquisició dels bitllets d'avió ha estat de moment la part més estressant dels preparatius. Bé, tot just acabem de començar... El fet d'haver de reemborsar tants diners de cop fa una mica de por al principi, però tard o d'hora s'ha de fer.

Primer vam mirar informació per Internet de què s'havia de fer per comprar una volta al món. Aquí va ser quan, a través de diferents blogs d'altres viatgers, vam descobrir els tickets "round the world" i similars. Són com una mena de paquets de vols que es compren sencers i vam variant de preu depenent de la ruta sol·licitada. 

Després també ho vam consultar en alguna agència de viatges, però vam veure poc entusiasme per part d'algun treballador i ens hem vam oblidar ràpid. Encara n'esperem la resposta.

Per últim, vam decidir consultar les pàgines web de buscadors de vols (ja els havíem utilitzat alguna vegada per algun vol puntual) i vam veure que era l'opció més econòmica. Sortia millor anar comprant els vols d'un en un que tots en un pack.

Ja tenim tots els bitllets d'avió comprats!!

Ja era hora! Quin estrès! Finalment hem pogut comprar tots els bitllets d'avió. Hem tingut un parell de problemes en l'adquisició d'algun trajecte, però ja ho hem solucionat. El vol Tòquio-Bangkok ens l'han cancel·lat la reserva dues vegades, però ja hem aconseguit comprar-ne un altre. Ens hem tret un gran pes de sobre (i uns quants dinerets també, que com a bons catalans que som, ens dol una miqueta)! 

Ara ja podem començar a planejar el viatge en sí. Ja porto aquests dies de vacances de Nadal mirant mapes, parcs naturals, excursions, cims, mercats, couchsurfing, zones d'acampada, barcos, homexchange, hostels...

Això ja ho tenim aquí

Bon dia!!

Ja tocava actualitzar el blog. Avui arranquem. Jordi ja va marxar ahir a Barcelona i jo hi aniré ara, agafaré un bus al Prat a les 8h. Espero que no ens deixem res. He dormit poquíssim, una mica més d'una hora. Bé, vaig a fer-me una dutxeta ràpida, a preparar entrepans, tancar la casa i anar cap a l'estació de busos. Tot això en 20 minuts. Com sempre, al límit.

Istambul-Lagos

Istanbul ens ha agradat molt, així com Turkish Airlines, per nosaltres luxe total això de triar peli, menjar, coixins, mantes, taps per les orelles... som de poble i senzills, millor dit, som de Ryanair, fins i tot hi havia el comandament de la play station! Estan en ple Ramada, així que a la nit hi havia una festassa de musica, gent menjant al carrer, nens venent, nens demanat, nens dormint al carrer.... La mesquita impressionant, Jordi ha pogut entrar i diu que es inexplicable, les dones en un raconet i una gentada. Jo no he pogut perquè no portava mocador. Ens va costar molt trobar l’hotel i la gent ens intentava ajudar, però no ens ho indicaven bé. Finalment l’hem trobat i esta de luxe, nomes hem pagat 20 euros amb esmorzar i vistes al mar. Els treballadors i els turcs en general son molt amables i donen conversa. Al mati he pogut entrar a la mesquita, però ara amb turistes ja no és el mateix que ahir. Hem arribat a Lagos i tot molt be, ens tracten genial i ens donen molt menjar, massa, tot el dia mengem plàtan fregit amb salsa picant. La ciutat es un caos, igual veus nens que van al cole, busos-furgoneta, taxi-motos, cabres, gent carregant coses al cap... A casa estem molt be, tenim assistenta de Togo i tot. Fa molta xafogor i esta tot xop, però des que hem arribat que no ha plogut... millor perquè això s’enfangaria de valent..

Boda i graduacio a Lagos

Diumenge passat vam anar de boda, ens van vestir als dos amb vestits tradicionals, ja pujarem una foto quan puguem. Va estar be, tot i que hi havia una mica de descontrol. Com sempre, molt menjar i molts vestits de molts colors. La boda no era gaire diferent de les nostres, nomes que anava tot molt rapid i hi havia una mena de MC (master of ceremonies) que nava dient tot el que havien de fer els nuvis i amenitzava la vetllada.

L'endema vam anar a una graduacio de la filla de la meva cosina Tessy, van ser mes de quatre hores de sentir cantar i discursets de nostre senyor, pero despres vam menjar a l'aire lliure a l'estil picnic, amb totes les colegiales fent cua perque les donessim menjar tambe. Vaig coneixer al meu cosi Joe Junior de Benin.

Ahh diumenge al mati vam anar a veure una missa gospel i a sentir cantar unes noies la mar de maques i joves. El mossen/pastor/predicador feia la missa amb pantalla i taules d'excel per explicar com s'ha de fer la planificacio familiar per tenir estalvis.

Bye Bye Africa

Be, avui marxem d'Africa, no se fins quan. De moment ens emportem una gran experiencia que costa molt d'explicar amb paraules. No hem vingut com a turistes, hem vingut de visita familiar, i per tant, hem pogut conviure i viure tal i com viuen els autoctons. En general, Lagos es una mega urbe amb molt transit, molta contaminacio i massa gent, pero en particular, la gent es molt calida, el paisatge quan t'allunyes del centre es molt verd, hi ha unes platges fantastiques i el menjar es bo, picant i poc variat per nosaltres, pero molt bo.

Mes que res, el menjar consisteix en una base de carbs, ja sigui semola, arros, platan fregit, yam o similars i despres carn, pollastre o peix tot molt picant (o piquent, com diu ma iaia). La fruita es molt bona, sobretot hi ha una mena de taronges groguenques, bananes petites i pinya.

Quan puguem, ja explicarem mes, ara tenim el temps i les connexions limitades.

Dubai

Dubai ha estat tota una experiencia, encara mes enriquidora del que ens pensavem. En principi, era una escala llarga i voliem intentar sortir de l'aeroport per coneixer la ciutat i anar a visitar el meu amic de la infantesa Marc, que ara viu alla.
Per comencar, l'aeroport ja es molt luxos i amb molts detalls. Ha estat molt facil i rapid sortir, no ens ha calgut visat ni res. Hem tret diners en un caixer de l'aeroport. Per anar al centre, hem agafat una mena de metro que va per l'exterior, molt barat, uns 2 euros un bitllet per tot el dia. Hem baixat en una parada que es diu Dubai mall per anar de window shopping i fer temps. S'hi esta molt be amb l'aire acondicionat, hem sortit un moment a l'experior i ha estat insuportable, com un infern. Hem hagut de sortir perque com que ara es epoca de ramadan, no es pot menjar fins les 18.30 del vespre, ens han cridat l'atencio, aixi que hem sortit a menjar d'amagat. Jo anava amb por, diuen que en aquests paisos hi ha lleis molt estrictes...

Hem pogut menjar minimament, entre sucs, fruits secs i un mcdonalds que hi havia obert, ja que tots els restaurants estaven deserts (Ahhh se m'oblidava, m'ha impactat veure el desert des de la finestra, crec que no ho havia vist mai, km i km de sorra i despres vida al mig del no-res). Ens hem fet un parell de fotos amb l'skyline de Dubai de fons i hem tornat a entrar al mall, amb wifi, per fi! i aire acondicionat.

He pogut contactar amb el Marc i m'ha explicat on viu, suposo que ho trobarem. Despres de revisar uns mapes turistics que ens han donat a l'aeroport, hem volgut anar a veure uns hotels que hi ha prop de la platja, pero hem tingut la genial idea que no quedava tan lluny i que s'hi podia anar caminant. Nooo way!!
No se com hem resistit tant, quina sensacio d'ofec, quina calor, quin aire mes calent. A mig cami hem trobat un banc que ens ha salvat, hi havia ac, despres hem reposat a l'ombra d'uns arbres i finalment hem trobat una mena de complex amb botiguetes que creiem que era un hotel (ens hem fet els dissimulats per entrar).

Total... que hem cridat un taxi perque ens hi portes, que ens ha costat uns 8-10 euros i ens ha portat per un parell d'hotels. Hem pogut sortit a fer un parell de fotos. Ens hem jugat la vida amb aquesta calor, de veritat, sufocant, entre 42 i 46 graus.

Hem tornat al metro i hem anat a Emirates mall, pero no ens ha agrdat, aixi que hem tornat a l'altre a esperar l'hora per anar a cal Marc. No se ni com ho hem trobat, intuicio per supervivencia o jo que se, pero hem anat en la direccio correcta i finalment hem arribat a un complexe d'apartaments privats de luxe, com gairebe tot el que hi ha a Dubai, amb pisos altissims, enormes, habitacions on s'hi pot ballar, gimnas i mes coses que no se.

S'ha fet fosc i hem anat a veure Dubai marina amb hotels i cotxes de luxe i despres a un pub angles, hem estat xerrant i despres tornem-hi cap a l'aeroport. Quina illusio m'ha fet tornar a veure el Marc!

L'espera a l'aeroport ha estat llarga perque ens quedaven encara unes hores fins les 3 del mati, pero hem sopat bo i barat en un restaurant asiatic, Jordi ha dormit i jo he comprat cosetes.

Quan ens ha tocat facturar, sorpresa, ens diuen que ens posen a Business!! Amb Emirates, que ja ens ha semblat espectacular, i al damunt, Business!! Increible, hem pogut dormir ens uns seients-llits comodissims, ens han tractat com a reis, triant menjar a la carta, barra lliure, totes les atencions del mon, tv, tablet, necesser...

Selva de nit (Tailandia)

Arribem a Tailandia descansats del viatge amb business amb Emirates i arribem a l'hotel amb taxi. De moment, ja notem que les coses son bastant barates per aqui.

La primera gran sorpresa es l'hotel, els review de la pagina web s'havien quedat curts, ens encanta!! Per mi, el millor hotel on he estat mai i per uns 11 euros al dia amb esmorzar, wifi, ac, pc i impressora a la nostra disposicio, rentat i assecat de roba i una staff amabilissima que ens va informar de tot i ens va donar mapes. No hi ha cap luxe, pero hi ha tot el que necessites i es com un oasi enmig del caos de Bangkok.

Els primers moments hem tingut una mica de jetlag, ens pensavem que era hora de dinar i de cop ja s'ha fet fosc perque la gent sopava. De tota manera, l'hem tornat a encertar amb el lloc, tot bonissim, tot i que una mica picant.

Els carrers de Bangkok son un caos perque hi ha molt tuk tuk (les motos taxi) i no respecten gaire els semafors, pero comparat amb Lagos, es mes tranquil. Hem vist palaus, hem menjat pad thai (un plat de noodles tirant a dolcet), sopes, fregits, amanides de papaya, molts sucs de mango, coco, taronja...

Hem vist els carrers aquells on la gent va picant cosetes i on hi pots comprar insectes fregits, que ningu compra, per cert, crec que nomes es fan la foto. Tambe hem anat als centres comercials on els preus son igual que a tot arreu i als mercats a l'aire lliure on els preus son mes barats, pero evidentment, tot esta falsificat.

A mi des del primer dia em va fer molta gracia veure els monjos budistes vestits de taronja pel carrer, em recorden a Krilin de Bola de Drac.

Selva de dia (Tailandia)

Despres de portar un parell de dies rondant els carrers de Bangkok, hem decidit anar uns dies a la selva, a fer alguna excursio. Dubtavem entre dos llocs, pero al final hem decidit anar a Khao Yai National Park. Hi anem en bus, que costa unes tres hores, i despres en una mena de mini bus-furgoneta-camio que tarda una hora mes i va ple de colegiales.

Un cop arribats a l'entrada del parc, paguem l'entrada, que son 400 baht (9 euros), de moment el mes car que hem pagat per aqui. Despres diuen que hem de fer autostop fins al primer punt, aixi que els hi fem cas i rapid pugem a una pick up, a la part de darrere. Teniem pensat tornar a la nit a Bangkok, pero ja veiem que sera impossible, hi ha massa distancia. Anem caminant fins al camping, muntem la tenda (amb ajuda perque no ens aclariem) i anem a descobrir l'entorn. Quan portavem uns 5 minuts, es posa a ploure a bots i barrals i no podem seguir, aixi que tornem a la tenda a dormir i dema sera un altre dia.

Al dia seguent, iniciem un track enmig de la selva, buscant Haew Suwat waterfall, una cascada que es veu que surt a la pellicula The Beach. Quan portem una mitja horeta, perdem el cami, el riu no es pot creuar, aixi que tornem a buscar la carretera perque podria ser perillos perdre's enmig de la selva. Jo men n'adono que tinc sangoneres als turmells (he tingut la gran idea d'anar sense mitjons).

Tornem a fer autostop i ens paren una parella d'estudiants universitaris molt amables que ens portaran a veure tot el que no hem vist del parc. Els estem molt agraits, sense ells potser ja hauriem tornat a la ciutat abans d'hora. Pel cami ens trobem una cobra i no podem avancar perque hi ha un elefant enmig de la carretera. Tot plegat, molt emocionant.

Finalment, anem a dinar amb ells en un lloc on es fa menjar tradiocional de la zona. Com sempre, tot bonissim, barat i la gent molt amable.

Tokyo

Després d'una nit molt llarga a l'aeroport de Manila, arribem a Tokyo. De moment tot be, l'aeroport molt modern, amb wifi rapid i el bus cap al centre molt puntual.

Arribem a Tokyo Station, al carrer hi fa molta calor, aixi que anem directament a un centre comercial que hi ha al costat a guanyar temps i a menjar. Mes tard hem quedat amb la Rie, la nostra primera experiencia amb couchsurfing.org, estem a l'expectativa, es estrany aixo d'anar a casa d'algu que no coneixes sense pagar.

El centre comercial es modernissim, veiem els famosos lavabos amb botonets, la meitat no se per a que son. N'hi ha un per simular el soroll de l'aigua i diferents tipus de raigs depenent de la zona. Tambe pots graduar la temperatura de l'aigua i la potencia del raig. Total, que no saps com estirar la cadena, la majoria de vegades es automatic, hi ha un sensor quan t'aixeques.

Anem passejant pel centre comercial pero anem massa carregats. Decidim anar a dinar, al soterrani hi ha tots els restaurants. En mirem uns quants i al final agafem menjar d'una mena de paradetes boniques on tries el que vols i t'ho menges en una barra, mengem arros i una mena de dumpling.

Mes tard, intentem anar caminant fins a la parada Shintomicho, pero no la trobem, fa calor i anem carregats, aixi que al final cridem un taxi i ho trobem en un moment. Esperem davant del supermercat on hem quedat. No sabem si apareixera algu o no. A les 18.35 (5 minuts tard) apareix la Rie, d'uns 30 llargs i de seguida diu que anem a cada a deixar les motxilles. El pis es minuscul, pero molt acollidor, bonic i modern, al centre de la ciutat. Dormirem al menjador, hi ha com una mena de panell separador, pero no ho tancarem perque fa mooolta calor.

Anem a comprar coses per fer paella a l'endema i anem a sopar en un restaurant proper. El menjar es bo i barat, edamame i sopa de noodles. Anem a dormir aviat, a les 6.30 ens despertem amb l'olor de pa de la panificadora i la tv a mode d'alarma. Esmorzem amanida de col i pa.

La Rie se'n va a passejar i nosaltres a Asakusa (on hi ha botiguetes i un temple shinto) i Akihabara (on hi ha manga i tecnologia). En un centre comercial, jo em disfresso d'anime i Jordi juga a Mario Kart. Molt divertit. Anem a una mena de cibercafe on hi ha barra lliure de sucs i refrescos i snacks i despres ens cobren un ull de la cara.

La paella costa Deu i ajuda pero queda molt bona, avui es l'ultima nit amb la Rie, es simpatica, pero ja es veu que tambe especial. Ha viscut al Canada i diu que no li agraden els japonesos, que fan les coses per les aparences i que no son felicos. A part, diu que fa massa calor aqui. Ens convida a passar el cap de setmana a Nasu, un poble de la muntanya japonesa.

De Tokyo tambe anem a veure el parc Ueno i passem molta calor. Es bonic veure com floreixen els cirerers, pero ara ja es tard, nomes hi ha flors de lotus, tambe precios.

Anem a Nasu amb el tren lent (nosaltres) i ella amb el tren rapid (i car). Molt bonic, molt verd, molta natura, molts cartells de perill d'ossos. La casa es acollidora, aqui fa fresqueta. Anem amb bici, veiem animalets, anem als hot springs (spa naturals) on la gent va despullada i bebes es banyen a 42 graus de temperatura... relax total a Nasu.

De tornada ens acomiadem d'ella i anem a casa del nostre segon host de couchsurfing, el Taka, un noi jove que viu amb els seus pares a Saitama, als afores de Tokyo. Amb ells estem molt be, encara millor, son una familia maquissima tots, ens tracten molt be. El Taka ens porta a menjar sushi, monja (uns pancake japonesos que es cuinen a la taula), de compres, tambe ens porta a la seva universitat i al gimnas d'escalada on treballa.

El Japo ens ha agradat molt, el menjar es bo, tot funciona, els trens son puntuals, la gent es neta i ordenada. Hi ha espais per fumadors en molts establiments, pero al carrer nomes es pot fumar en llocs concrets. Molta gent va en bici, de totes les edats, i les cases tenen pocs mobles. Les taules i els llits son a terra i no hi ha sofas.

Me n'adono que tenim mes coses de les que necessitem. Crec que el fet de dormir, menjar al terra i anar en bici, fa que la gent estigui molt mes en forma fins a la vellesa i que tinguin millor qualitat de vida. No se jo si els catalans es podrien aixecar si dormissin al terra. Tambe he observat que ni a Nigeria, ni a Tailandia, ni aqui, els nens no van en cotxet. Sorprenent. D'anar penjats a l'esquena de la mare, passen a anar caminant. Jo no tinc fills i no m'hi he trobat, pero potser ens estem creant necessitats que no existeixen.

Hawaii

Marxem cap a Hawaii tornant a passar per Manila, aquesta nit encara serà més llarga que l'última vegada que hi vam estar. Lloguem una nit d'hotel i potser més hauria valgut quedar-se a l'aeroport. Habitació desastre i ambient insegur, però la gent amable.
El vol és molt llarg i l'avió petit, però passen pel·lícules i menjar decent. Molt bones vistes des de l'avió arribant a Honolulu i moltes cues a l'aeroport. Ens fa por que vegin que hem estat a Àfrica i no ens deixin passar per la psicosi de l'ebola, però no hi ha cap problema.
En sortir de l'aeroport ens espera Don amb un cartell amb els nostres noms i ens reconeix de seguida. Xerra molt, sembla que el coneguis de fa temps. Té una casa molt gran amb vistes a Pearl Harbor i viu amb dos rotweillers. A la casa hi ha altres couchsurfers i una dona de Pittsburg, Barbara, que fa còpies de claus i té una parada al mercat.
Els dies a Oahu són fantàstics: anem a Waikiki, a veure volcans, fem la volta a la illa amb el cotxe de Dan, descobrim platges, anem a córrer, a passejar els gossos, cuinem truita de patates, sortim a comprar, ens perdem amb el cotxe, coneixem molta gent, mengem sa i bo, fem sunset yoga, acro yoga, ens casem a la platja... en fi, molta emoció, amistats, desconnexió i relax que mai oblidarem.